29 de març 2010

UNA MICA D'HISTÒRIA DE LES DA

Les dificultats d’aprenentatge, van començar a ser utilitzades amb aquest nom, gràcies a la creació de l’Associació per infants amb dificultats d’aprenentatge dels EUA a l’any 1963. En aquest mateix any, es qualificà a aquestes persones com retardats mentals. Això fa pensar que molts cops en comptes d’avançar en la societat i per exemple, investigar sobre les implicacions que poden intervenir en aquestes persones, el que fem es retrocedir. Tot i que més endavant en el 1975, van denegar aquesta qualificació i es va establir un sistema més integrador en les escoles, de manera que es dóna un suport específic a aquestes persones. Aquesta visió ha esdevingut fins avui en dia, ja que cada vegada més en les escoles, els nens amb dificultats es troben en la mateixa educació i classe que tots els altres nens.
Tot i ser nens amb un coeficient intel·lectual normal i alguns fins i tot s’ha comentat que estan per sobre la mitja i que tenen una gran capacitat de memoritzar i recordar conceptes, ens trobem en que necessiten un aprenentatge més lent, ja sigui perquè tenen problemes en la lectura, en la escriptura o en altres aspectes que fan que no segueixen el ritme de la classe, així doncs, es defineixen com persones que tenen un retard intel·lectual, problemes emocionals, deficiències sensorials o privació cultural. Davant d’això, cal que entre tots (escola, família i grup d'iguals) els hi facilitem aquest aprenentatge, ajudant-los a adquirir i a interioritzar els conceptes, per tal de que aquestes dificultats no siguin un obstacle i puguin aconseguir allò que més desitgen, sempre tenint present que amb esforç i superació es poden trencar moltes barreres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada