8 de maig 2010

Tesimoni d'una noia amb TDAH

En aquest enllaç podeu escoltar el testimoni d'una noia de 16 anys que està estudiant 4t d'ESO. Explica com se sent, les dificultats amb què es troba a l'hora d'estudiar i de relacionar-se amb la gent.
http://www.tv3.cat/videos/898719/TDAH-a-La-Marato-de-TV3

RECURSOS

La tècnica de les cares.
Consisteix en utilitzar unes trgetes amb dibuixos de cares que expressen diferents emocions. Aquestes targetes poden utilitzar-se per a iniciar una conversa o reconèixer com se sent un nen o nena. Això els hi proporconarà vocabulari per parlar de les pròpies emocions.
Tècnica del semàfor.
S'utilitza la metàfora dels tres colors que corresponen als tres passos que cal fer per autocontrolar-se. Vermell: parar i calmar-se (respirar profundament, comptar fins a deu, xiular, cantar, parlar amb algú del que ha passat, fer un dibuix de com ens sentim...). Groc: podem començar a pensar (com em sento?, quin problema tinc?, quina és la millor solució?...) i per últim, el Verd: tirem endavant i actuem, deprés d'haver triat una solució.
Tècnicques de respiració.
Són tècniques individuals que ajuden a identificar els diferents tipus de respiració i permeten practicar-los. Potencien exercicis de respiració abdominal com una forma natural de recuperar els estats de calma i benestar a través del cos.
Jocs de relaxació progressiva.
Consisteixen en jocs amb el cos que permeten tensar i destensar diferents parts del cos. Exemple: "Imagina't que tens una llimona a la mà esquerra. Ara intenta esprémer-la, intenta treure-li suc. Sentas la tensió a la mà i al braç mentre l'intentes esprémer. Ara deixa-la caure.. Fixa't com estan els teus músculs ara que estàs relaxat"
Tècniques de massatges.
L'automasstge o el massatge per parelles és una fórmula que permet comunicar-se a través del cos, alhora que genera estats de benestar. En aquest sentit es potencia el coneixement i pràctica de diverses formes de massatge: acariciar per calmar i relaxar, amassar per estimular la circulació, fer moviments circulars per alliberar tensions, colpejar suaument o vibrar amb les mans o dits per estimular,...
Tècniques de visualització guiada.
Es demana als alumnes que tanquin els uls i que imaginin el que el/la mestre/a descriu. Aquest llegirà un petit relat en el que apareixen diversos objectes o situacions relacionats amb els diferents sentits i que generin estats emocionals de benestar.
L'hora del conte.
A través de l'explicació o lectura de contes podem plantejar situacions difícils, mostrar models emocionals positius o proposar solucions creatives a determinats casos personals o socials propers als conflictes vitals dels alumnes.
Role-playing.
Consisteix en plantejar una situació en el que es reparteixen diferents ros o papers a diferents alumnes. A través d'aquesta tècnica és possible observar diferents actituds i perspectives d'una situació. Al final de la tènica cal demanar l'opinió dels participants actius i dels observadors per a valorar de manera global la situació.
El debat.
El/la mestre/a presenta un tema actual i amb una dicotomia de plantejaments al grup-classe. Els alumnes han de posicionar-se a favor o en contra del plantejament i argumentar la seva posició. Cal treballar els diferents rols de moderador, secretari, portanveus... És convenient establir algunes regles prèvies de funcionament, sobretot per respectar els torns de paraula i la diversitat d'opinions.
L'assemblea de classe.
Consisteix en un moment setmanal o quinzenal on tot el grup-classe comenta situacions del seu propi funcionament, conflictes interpersonals, decisions sobrela seva agenda... És un moment en el que es pot aprendre a escoltar, a respectar el torn de paraula, a expressar-se assertivament, a ajudar a trobar solucions a problemes col·lectius...
Llibreta de conflictes.
A partir d'una llibreta d'anàlisi de conflictes es poden recollir solucions diverses a conflictes habituals i comuns del grup-classe. Cada full tindrà una pauta d'anàlisi en el que es presentaran les perspectives de cada part del conflicte (vinyeta 1 i 2) i una vinyeta final en la que es proposarà una solució negociada o consensuada entre les parts.
Anàlisis de cas.
La presentació de casos hipotètics propers a situacions personals o socials dels alumnes o del grup pot ajudar al seu anàlisi d'una forma objectiva. Es poden formular preguntes-guia per orientar la reflexió al voltant del mateix.
Tècniques d'organització personal
A través de recursos concrets com l'agenda o el pla de treball setmanal es pot facilitar la planificació i organtizació de tasques personals i escolars.

ESPERO QUE US SERVEIXIN D'AJUT!

"CONVIVÈNCIA, DE BUTXACA"

El programa "Convivència, de butxaca" prétén oferir una sèrie d'eines pràctiques i senzilles per portar a terme a les etapes d'Educació Infantil i d'Educació Primària per educar habilitts i valors necessaris per construir la pròpia identitat personal, alhora que les bases d'unes relacions interpersonals positives.
S'han establert uns blocs bàsics amb uns objectius concrets relacionats amb habilitats socioemocionals importants per a cada cicle educatiu. Es recomana realitzar una avaluació diagnòstica inicial de les habilitats socioemocionals del grup-classe per establir els blocs prioritaris.
1. Autoconeixment propi:
  • Descriure els punts forts i els punts febles personals.
  • Prendre consciència dels estats emocionals propis.
  • Conèixer els propis valors i esquemes de conducta.

2. Autoestima:

  • Valorar els punts forts i els punts febles propis.
  • Contrastar la pròpia valoració amb altres valoracions.
  • Experimentar la pròpia competència en diferents situacions i tasques.

3. Regulació emocional:

  • Reflexionar sobre les conductes personals generades per emocions de malestar.
  • Canalitzar emocions de malestar a través de tècniques diverses.
  • Potenciar emocions de benestar a través d'espais i moments compartits.

4. Presa de decisions responsables:

  • Analitzar situacions i casos personals i socials.
  • Establir objectius o plans d'actuació.
  • Plantejar solucions creatives.

5. Empatia

  • Conèixer els sentiments i pensaments dels altres.
  • Respectar els aspectes diferents dels altres.
  • Potenciar una relació d'ajut vers les necessitas dels altres

6. Habilitats socials

  • Adquirir estratègies per a una comunicació efectiva.
  • Conèixer estratègies per a la gestió de conflictes.
  • Adquirir estrratègies per al treball en equip.

29 de març 2010

IDEES PER TREBALLAR LES MATEMÀTIQUES EN NENS DISLÈXICS

Molts nens dislèxics i els adolescents tenen problemes en alguns continguts de matemàtiques, especialment les taules de multiplicar, fraccions, decimals, percentatges, relació i les estadístiques.
Un alumne dislèxic en general les necessitats d'instrucció addicional, especialment pel que s'introdueixen nous conceptes.
Amb aquest tema, és important comprendre cada concepte a fons abans de continuar. Si no instruir adequadament en matemàtiques, es convertirà en una altra cosa que un pes en la seva autoestima.

La seqüència i la memòria a curt termini
Problemes en matemàtiques es poden derivar-se de les dificultats d'un nen dislèxic amb la seqüenciació. Obtenir els números en l'ordre correcte, i ser capaç d'invertir aquest ordre és un repte per a l'estudiant.
Un problema amb la memòria a curt termini pot fer que sigui especialment difícil per a l'alumne a aprendre les taules de multiplicar.
Per ajudar a un estudiant amb les matemàtiques, el primer que s'ha d'establir és el molt que coneixen o no entenen sobre el tema. No pot ser assumida per la seva edat o grau de quant sap un estudiant.
Petits passos
Ensenyar matemàtiques conceptes de forma seqüencial i en petits passos. No passar a un altre concepte fins que l'estudiant està llest i entén bé el concepte anterior.
Per exemple, no passar a comptar cap enrere fins que el recompte de base ha estat dominat. Els exercicis següents poden ser beneficiosos en l'enfortiment de la relació dels números a les quantitats reals.Ells utilitzen el mateix enfocament multi sensorial utilitzat per ensenyar als nens dislèxics a llegir. Introduir aquests mètodes, com els jocs, mantenint una activitat divertida. Si l'estudiant es cansa, sembla distret o avorrit en qualsevol punt de passar a una altra activitat, o prendre un descans per un temps.
En el següent enllaç teniu exemples d'activitats que es poden treballar amb aquests nens perquè els seus aprenentatges siguin més motivadors i funcionals.

LA DISCALCULIA

La discalculia del desenvolupament
Així és com s'anomena la investigació, subvencionada pel Ministerio de Educación y Ciencia que està portant a terme l'equip de Neuropsicologia de la Universitat de Barcelona. Un estudi que servirà per determinar les bases cerebrals d'aquesta alteració i poder millorar els criteris diagnòstics i les pautes de tractament. Per a desenvolupar-la, l'equip d'investigació està recollint una mostra de nens i nenes amb discalculia, en edats compreses entre els 8 i els 14 anys, als que se'ls realitza una exhaustiva exploració neuropsicològica.
La carrera de los números és un programa dissenyat per a la reeducació de la discalculia en nens entre quatre i vuit anys.
Ho podeu descarregar en el següent enllaç:

TÈCNIQUES DE LECTURA PER A NENS AMB DISLÈXIA

LECTURA LLETREJADA:
Dos objectius:
1.- Entrenar al nen en el moviment dels ulls al llegir (esquerra-dreta).
2.- Ensenyar-li a què reconeixi grups de lletres com a paraules.

Se li dóna al nen la següent instrucció: “Digues només el nom de cada lletra, una darrera de l’altra. Després jo pronuncio la paraula i tu la repeteixes”.

La sessió de lectura lletrejada durarà un màxim de deu minuts. No es tracta d’un procés fonètic sinó de reconeixement de lletres i paraules i amb això s’entren al cervell i als ulls del nen per examinar d’esquerra a dreta durant el procés de lectura.

També se li diu que vagi a poc a poc, que s’ho prengui amb calma, que si va a poc a poc i està tranquil li resultarà més fàcil.

S’utilitza un text senzill, adaptat al seu nivell curricular. Les paraules poden presentar-se de varies maneres depenent de la destresa que manifiesti el nen. Si el nivell és baix, es van presentant una a una, assenyalant-les amb el dit o llapis o tapant per la dreta i per sota amb una cartolina, descobrint una paraula darrera l’altra. Si el nivell és mitjà o alt se li presenta el texto completo. Si al lletrejar la paraula el nen se n’adona de quina paraula és se li permet dir-la sense esperar a què el professor la digui, després del lletreig.

Per elevar el seu progrés i autoestima s’elogia qualsevol millora o intent de millora.

PASSAR-PASSAR-LLETREJAR:

Té com a objectiu la continuació de l'entrenament dels moviments dels ulls d'esquerra a dreta i el reconeixement de paraules. No es persegueix la comprensió del que llegeix, només el reconeixement de la paraula.

En aquesta tècnica es deixa assenyalar amb el dit o llapis. Es passa la catolina baixant la pàgina descobrint una línia sencera.
Se li dóna aquesta instrucció: “Passa els teu ulls sobre la paraula. Si la paraula no et surt de la boca, passa una altra vegada. Si tampoc et surt de la boca la segona vegada lletreja-la. Després jo te la diré i tu la repeteixes”.

En aquesta tècnica s'augmenta la dificultat del text cada vegada, escollint un text d'un nivell superior.
S'elogia cada lectura per poc que l'alumne avanci.

Quan pugui reconèixer gairebé totes les paraules es passa a la següient tècnica, Puntuació amb Imatges.


PUNTUACIÓ AMB IMATGES:

Objectiu: Comprendre el que llegeix.
En la nostra llengua cada pensament complet es seguit o està envoltat per signes de puntuació. Al final hi ha una relació d'aquests, dels que s'ha de fer conscient a l'alumne verificant la seva existència en el text.
La consigna que se li dóna al nen és aquesta: “Li donaràs significat al que llegiràs a continuació. Quan vegis un signo de puntuación t'aturaràs i formaràs una imatge a la teva ment del que acabes de llegir”.

Se li ha de fer llegir al nen una frase curta (només les paraules que arriben fins al primer signe de puntuació). Es tapa el text i se li pregunta al nen Que veus?.

Si la frase és difícil de ser imaginada, se li pregunta “que sents? O Quin significat te per tu?".

Si troba paraules dels que no coneix el significat se li explica o es busca al diccionari.

Repetir aquest procés amb cada frase que acabi o tingui un signe de puntuació.

Els signes de puntuació on el nen ha de parar i formar la seva imatge mental són:

Punt
Signes d'exclamació o admiració
Signes d'interrogació
Coma
Cometes
Punt i coma
Dos punts
Punts suspensius
Parèntesis i claus
Guions

LLIBRES RECOMANABLES


Nuevas perspectivas sobre los procesos de lectura y escritura. Emilia Ferreiro y Margarita Gómez Palacio.

En aquest llibre, es tracta sobre els processos d'aprenentatge i les pràctiques socials. S'afirma el fet basat en què és posible reduir l'adquisició de la llengua escrita a destreses perceptives-motores, així com la intervenció de la competència lingüística del subjecte i de la seva competència cognitiva són factors determinants.

Leer y comprender. Psicología de la lectura. Carolina Golder y Daniel Gaonac’h.

El gust de llegir està acompanyat de l'utilització de les eines que permeten desxifrar l'escriptura, i segons els autors, és mitjançant l'entrenament com aquestes eines s'amaguen i la lectura es transforma realment en un plaer.
El anàlisis dels mecanismes de la lectura que es fa en el llibre és bastant senzill. Tot i això, aquesta obra intenta presentar-los de manera clara per tots aquells que s'encarguen d'ensenyar a llegir als nens.

La dislexia. Origen, diagnostico y recuperación. Fernanda Fernández Baroja, Ana María Llopis Paret, Camen Pablo de Riesgo

Obra clàssica en el tema després de quinze edicions; per a professors, educadors i pares. Les autores d'aquest llibre han tractat el problema de la dislèxia, posant especial èmfasi en els seus condicionaments i les conseqüències.
A més a més, s'afirma de manera reiterada les variables evolutives, socioambientals i familiars que estan en funció de les dificultats escolars.

Programas de intervención con dislexicos. Diseño, implementación y evaluación. Lévy, Janine

El treball de la Dra.Outón es centra en la intervenció per ajudar als escolars amb dislèxia a superar les seves dificultats específiques. Però no es tracta d'una intervenció qualsevol, sinó d'autèntics programes d'intervenció, dels que el llibre ofereix una mostra.

La evaluación de la escritura. Test de escritura para ale ciclo inicial T.E.C.I.. Josefina Santibáñez Velilla, Josefina Sierra Santibáñez

Aquest llibre disposa d'una prova d'escriptura que ofereix la possibilitat de realitzar diagnòstics de les dificultats d'aprenentatge de l'escriptura que presenta el nen o la totalitat de la classe. Ofereix també, la possibilitat d'elaborar un pla de treball o un programa de tractament d'aquestes dificultats d'aprenentatge, amb una estreta conexió amb el diagnòstic i l'avaluació realitzada.

Metodo Esperanza. La Lectura y Escritura en la Educación Especial. José Pérez Marina

Llibre guia, en el que s'explica la base científica del métode esperança.

L
eer para hablar. La adquisicion del lenguaje escrito en niños con alteraciones del desarrollo y/o lenguaje. Marc Monfort, Adoración Juárez Sánchez.

Els autors ofereixen una metodologia d'apropament al llenguatge escrit, desenvolupada amb i per a nens sense parla, amb un escàs llenguatge oral o amb transtorns greus de comunicació, a partir d'una reflexió sobre la naturalesa del llenguatge escrit i els diferents nivells d'utilització. Aquesta metodologia pot aplicar-se també a nens amb quadres dislèxics severs.

CARACTERÍSTIQUES DE NENS AMB DA I CAMPS ON TENEN DIFICULTATS

Els problemes d'aprenentatge no son deguts al retard mental o a trastorns emocionals. En definitiva, només podem parlar de nens amb DA quan fem referència a subjectes que:

  • Tenen un coeficient intel·lectual normal, o molt pròxim a la normalitat, o fins i tot superior.
  • El seu ambient sociofamiliar és normal.
  • No presenten dèficits sensoriales ni afeccions neurològiques significatives.
  • El seu rendiment escolar es manifesta insatisfactori.

La simptomatologia més general en els alumnes amb dificultats d'aprenentatge inclou problemes del tipus dels que s'indiquen en els següents camps de la conducta i l'aprenentatge:


- Activitat motriu: hiperactivitat o hipoactivitat, poca destresa motora, dificultat en la coordinació...

- Atenció: poca concentració, dispersió,...

- Àrea matemàtica: problemes en seriaciones, inversió de xifres, repetots errors en el càlcul,...

- Àrea verbal: problemes en la codificació /descodificació simbòlica, irregularitats lectoescriptores, disgrafies,...

- Emotivitat: desajustaments emocionals lleus, escassa autoafirmació personal,...

- Memòria: dificultats de fixació, oblits...

- Percepció: inadequada reproducció de formes geomètriques, confusió figura-fons, inversions de lletres, rotacions,...

- Sociabilitat: inhibició participativa, escassa habilitat social, agresivitat...

El diagnòstic sempre haurà de ser confirmat pel pedagog, psicòleg o psicopedagog.

UNA MICA D'HISTÒRIA DE LES DA

Les dificultats d’aprenentatge, van començar a ser utilitzades amb aquest nom, gràcies a la creació de l’Associació per infants amb dificultats d’aprenentatge dels EUA a l’any 1963. En aquest mateix any, es qualificà a aquestes persones com retardats mentals. Això fa pensar que molts cops en comptes d’avançar en la societat i per exemple, investigar sobre les implicacions que poden intervenir en aquestes persones, el que fem es retrocedir. Tot i que més endavant en el 1975, van denegar aquesta qualificació i es va establir un sistema més integrador en les escoles, de manera que es dóna un suport específic a aquestes persones. Aquesta visió ha esdevingut fins avui en dia, ja que cada vegada més en les escoles, els nens amb dificultats es troben en la mateixa educació i classe que tots els altres nens.
Tot i ser nens amb un coeficient intel·lectual normal i alguns fins i tot s’ha comentat que estan per sobre la mitja i que tenen una gran capacitat de memoritzar i recordar conceptes, ens trobem en que necessiten un aprenentatge més lent, ja sigui perquè tenen problemes en la lectura, en la escriptura o en altres aspectes que fan que no segueixen el ritme de la classe, així doncs, es defineixen com persones que tenen un retard intel·lectual, problemes emocionals, deficiències sensorials o privació cultural. Davant d’això, cal que entre tots (escola, família i grup d'iguals) els hi facilitem aquest aprenentatge, ajudant-los a adquirir i a interioritzar els conceptes, per tal de que aquestes dificultats no siguin un obstacle i puguin aconseguir allò que més desitgen, sempre tenint present que amb esforç i superació es poden trencar moltes barreres.

10 de març 2010

DIFICULTATS D'APRENENTATGE DE LES MATEMÀTIQUES DES D'UNA PERSPECTIVA COGNITIVA

La perspectiva cognitiva no etiqueta al subjecte, sinó que estudia els processos que realitza i els errors que comet el nen o nena en les matemàtiques. No diu el que l'alumne pateix (té discalcúlia, té una disminució cerebral) sinó que intenta comprendre i explicar el que fa: els processos i estratègies que utilitza quan assimila conceptes matemàtics, efectúa operacions de càlcul, resol problemes matmemàtics, etc.
L'enfocament cognitiu és neutral en relació a l'etiologia última de les DAM. Ajuda a precisar la naturalesa fina de les funcions mentals que no van bé en els subjectes amb aquestes dificultats, afavorint així la búsqueda de les causes, però no les estableix per sí mateix.
Per tractar aquestes dificultats s'haurien de tenir en compte les següents consideracions:
  1. Vincular, en la mesura que sigui possible, els continguts matemàtics a situcions reals i significatives.
  2. Tractar de contextualitzar els esquemes matemàtics, pujant el nivell d'abstracció al ritme exigit per l'alumne.
  3. Assegurar l'assimilació del que té après abans de passar a la nova tasca, i ensenyar específicament la generalització dels procediments i continguts
  4. Assegurar el domini i enriquiment dels codis de representació dels procediments i continguts.
  5. Assegurar el domini i enriquiment dels codis de representació assegurant que la traducció entre el llenguatge verbal i els codis matemàtics pugui realitzar-se amb soltura, per la qual cosa se l'ha d'exercitar.
  6. Aprofitar l'atenció exploratòria del subjecte com a recurs educatiu i assegurar la seva atenció selectiva només en períodes en què aquesta es pot mantenir.
  7. Ensenyar pas a pas, a planificar l'ús i selecció dels recursos cognitius.
  8. Assegurar que el nen pugui recordar els aspectes rellevants d'una tasca o problema i procurar comprovar que no s'exigeix més del que permet la competència lògica de l'alumne.
  9. Ensenyar pas a pas les estratègies i algoritmes específics que exigeixen les tasques.
  10. Procurar al nen tasques d'orientació adequada, procediments d'anàlisi profund i ocasions freqüents d'aprenentatge accidental.
  11. Valorar i motivar als nens que no semblen interessats o competents.

8 de març 2010

LECTURA FÀCIL (LF)

A continucació us presento una associació que treballa per apropar la lectura a les persones que tenen dificultats lectores i/o de comprensió: L'Associació Lectura Fàcil (ALF) és una entitat sense ànim de lucre, constituïda l’any 2003.


Al menys un 30% de la població té dificultats lectores. Discapacitats vàries, una escolarització problemàtica o un coneixement encara insuficient de l’idioma, per exemple, dificulten l’accés a la lectura.


  • Què són els materials de Lectura Fàcil (LF)?
    Són llibres, documents, pàgines web, etc. elaborats amb especial cura per ser llegits i entesos per persones que tenen dificultats lectores.

  • A qui s’adrecen?
    Els materials LF estan especialment pensats per a persones que tenen dificultats lectores. Aquestes dificultats poden ser temporals (joves amb una escolarització problemàtica, població nouvinguda que encara no coneixen l’idioma d’acollida, neolectors adults, persones amb trastorns de l’aprenentatge,...) o permanents (persones amb discapacitats sensorials o psíquiques, persones grans senils, ...)

  • Com es distingeixen els llibres de Lectura Fàcil?
    Els textos de Lectura Fàcil es basen en un principi bàsic: Narrar una història concreta i lògica amb una única línia argumental. També segueixen unes determinades pautes quant al contingut, el llenguatge i la forma.
    Pautes sobre el contingut:
    • Descriure els esdeveniments en ordre cronològic
    • Donar una continuïtat lògica a l’acció
    • Relatar accions directes i simples, sense massa personatges
    Pautes sobre el llenguatge:
    • Evitar el llenguatge abstracte i simbòlic
    • Ús de llenguatge senzill però digne, tot evitant les paraules difícils
    • Provar el material amb grups destinataris abans d’anar a impremtaPautes sobre la forma:
    • Utilitzar un tipus de lletra gran
    • Deixar marges i interlineats generosos, limitar la longitud de les línies i tallar-les d’acord amb el ritme natural de la parla
    • Les imatges han d’harmonitzar amb el text

En aquest enllaç podeu trobar informació relacionada a un Pla Pilot que va començar a les biblioteques públiques de Catalunya el 2009: http://www20.gencat.cat/portal/site/Biblioteques/menuitem.690b4e2d7721b5b009671410b0c0e1a0/?vgnextoid=d48e9144ee640210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d48e9144ee640210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&contentid=73f3c2ec62740210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD#a4

5 de març 2010

EL CONCEPTE DE DIFICULTATS D'APRENENTATGE

Concepte Dificultats d'Aprenentatge (DA)
Les DA fan referència a un grup heterogeni de trastorns, manifestats per dificultats significatives en l'adquisició i ús de la capacitat per entendre, parlar, llegir, escriure, raonar o per a les matemàtiques. Aquests trastorns són intrínsecs a l'individu, i possiblement deguts a una disfunció del sistema nerviós, podent continuar al llarg del procés vital. Poden manifestar-se problemes en conductes d'autorregulació i interacció social, però aquests fets no són per sí mateixos una dificultat d'aprenentatge.
Les DA poden presentar-se paral·lelament amb altres discapacitats (per exemple dèficit sensorial, retard mental, trastorns emocionals severs) o amb influències extrínseques (com diferències culturals, instrucció insuficient o inapropiada).


Avaluació

L'avaluació ha d'anar dirigida a explorar quatre aspectes principalment:

  1. Aspectes intel·lectuals
  2. Aspectes maduratius, neuropsicològics
  3. Aspectes instrumentals
  4. Aspectes emocionals

Avaluar aquests aspectes ens pot ajudar a recopil·lar molta informació de com enfocar el tractament, en quins aspectes haurem d'incidir, quins objectius inicials ens plantejarem, què haurem de prioritzar...
L'avaluació inicial ens ajuda a prendre consciència de la dificultat real del nen i al finalitzar el tractament es pot contrastar l'evolució.

Algunes característiques dels nens amb DA són:

  • Trastorns de l'orientació espacial
  • Nocions temporals confuses
  • Predomini cerebral inadequat
  • Defectes del llenguatge
  • Trastorns de la motricitat
  • Deficient reconeixement de l'esquema corporal
  • Confusió figura-fons


En l'àrea instrumental, hi ha dificultats en l'adquisició de:

  • La lectura
  • L'escriptura
  • L'ortografia
  • El càlcul

12 de febr. 2010

EL TREBALL COOPERATIU

El Treball Cooperatiu és una eina d’integració a l’escola.

En què es fonamenta?
- En valorar el potencial educatiu de les relacions interpersonals existents en qualsevol grup.
- En considerar els valors de socialització i integració com eficaçment educatius.
- En l'aprenentatge per desequilibració.
- En la teoria del conflicte sociocognitiu.
- En l'increment del rendiment acadèmic.

En què es distingeix del treball en grup clàssic?
- En la composició dels petits grups.
- En l'organització de la tasca i de les activitats.
- En la distribució de la tasca.
- En la implicació de tots els participants.
- En el grau de control mutu i en les exigències mútues.

Funcions bàsiques per a la cooperació en l'aprenentatge per part dels alumnes treballant en un petit grup cooperatiu:
- Posar-se d'acord sobre el que cal realitzar.
- Decidir com es fa i què ha de fer cadascú.
- Realitzar els corresponents treballs o proves individuals.
- Discutir els trets d'allò que realitza o ha realitzat cadascú, en funció de criteris preestablerts, ja sigui pel professor o pel propi grup.
- Considerar com es complementa el treball; escollir, d'entre les proves o treballs individuals realitzats, aquell que s'adopta en comú, o bé executar individualment cadascuna de les parts d'un tot col·lectiu.
- Valoració en grup dels resultats, en funció dels criteris establerts amb anterioritat.

L'aprenentatge cooperatiu és una metodologia que aporta una millora significativa de l'aprenentatge de tots els alumnes que s'impliquen en ell, en termes de:
- Motivació per la tasca
- Actituds d'implicació i d'iniciativa
- Grau de comprensió del que es fa i del perquè es fa
- Volum de treball realitzat
- Qualitat del mateix
- Grau de domini de procediments i conceptes Relació social en l'aprenentatge

LA FIGURA DEL VETLLADOR ESCOLAR

Un altre recurs necessari per què l'escola inclusiva sigui possible és la figura del vetllador/a.
La funció principal que té el vetllador/a és ajudar l'alumne amb necessitats educatives especials en els seus desplaçaments per l'aula i pel centre en general i fora del centre si és necessari amb el seu mitjà de mobilitat (cadira de rodes, caminadors, bastons...) i en aspectes de la seva autonomia personal (higiene, alimentació...) per garantir que pugui participar en totes les activitats i realitzar els seus tractaments específics en el centre docent.
En el següent enllaç podeu conèixer el cas d'en Pere, un nen autista que des dels dos anys va a l'escola ordinària amb els seus companys. Això li ha anat molt bé a en Pere per aprendre, sobretot, hàbits, a estar-se a classe en silenci i a fer les activitats que toca. Però, per fer-ho, necessita en tot moment estar acompanyat.
A continuació teniu un enllaç d'un vídeo que tracta d'un altre nen autista escolaritzat en un centre ordinari i d'una nena diabètica que necessita que se li facin controls glucèmics. En els dos casos és indispensable el vetllador perquè els nens puguin estar integrats a l'escola ordinària.
En els dos vídeos podreu comprovar que un alumne amb NEE pot estar integrat gràcies al suport de la vetlladora.

11 de febr. 2010

LA INCLUSIÓ ESCOLAR


La Inclusió Escolar de l’alumnat amb necessitas educatives especials comença a ser ja a casa nostra un procés carregat d’experiència des del Decret 117/1984, de 17 d’abril, sobre l’Ordenació de l’Educació Especial per a la seva integració en el sistema educatiu ordinari.

Són evidents els avanços en l’escolarització de l’alumnat amb discapacitat en el sistema comú d’ensenyament.

Una mostra d’aquest fet és la creació de les USEE:
Les USEE són uns recursos organitzatius d’atenció als alumnes que presenten NEE susceptibles de ser escolaritzats en centres específics amb la finalitat d’afavorir la seva integració en l’entorn ordinari. Aquestes Unitats s’ubiquen en els centres ordinàris d’Educació Infantil i Primària i de Secundària.

Els alumnes que s’escolaritzin en aquestes unitats, si les seves condicions ho permeten, hauran de participar en les activitats programades amb caràcter general per a tots els alumnes del centre. També convé que destinin part del temps a compartir activitats amb el seu grup classe de referència, en activitats prèviament definides i amb agrupaments segons necessitats i possibilitats d’atenció. Per dur a terme aquesta integració, els professionals de la USEE s’hauran de coordinar entre amb la resta del professorat del centre quan als continguts, les activitats i els materials que s’elaborin específicament.
Per la singularitat del seu procés d’aprenentatge s’hauran de preveure Plans Individualtizats (PI) o Modificacions curriculars, si s’escau, que hauran de ser compartides per totes les persones que tinguin assignada l’educació d’aquests alumnes.

L’avaluació d’aquests alumnes es farà a partir de la informació de les àrees aportada a les Comissions d’Avaluació per part dels professionals que hi han intervingut directament, dels PI o Modificacions aprovades i de l’evolució dels aprenentatges.


Les USEE han demostrat que «els nens amb discapacitats poden escolaritzar-se amb la resta de companys de la seva edat».
El principi de normalització i d’integració en el marc de l’escola inclusiva justifica la creació d’aquestes unitats i l’escolarització d’aquestes alumnes en els centres amb aquestes unitats s’ha de dur a terme a partir d’aquests principis.


Tot i així, encara ens manca molt per assolir un únic sistema educatiu comú que sigui inclusiu per a tothom en les etapes d’educació infantil, primària i secundària.

PRESENTACIÓ

Benvinguts companys i companyes!

En aquest bloc tractaré temes relacionats amb les Dificultats d'Aprenentatge i la intervenció Psicopedagògica.
Les diferents aportacions que faré estaran relacionades amb els següents blocs de continguts:
1. Marc general de la intervenció psicoeducativa en les dificultats d'aprenentatge. L'escola Inclusiva i l'Aprenentatge Cooperatiu.
2. El concepte de dificultats d'aprenentatge.
3. Les dificultats d'aprenentatge de la lectura i l’ escriptura.
4. Les dificultats d'aprenentatge de les matemàtiques.
5. Altres dificultats: TDAH, conducta..