8 de maig 2010

Tesimoni d'una noia amb TDAH

En aquest enllaç podeu escoltar el testimoni d'una noia de 16 anys que està estudiant 4t d'ESO. Explica com se sent, les dificultats amb què es troba a l'hora d'estudiar i de relacionar-se amb la gent.
http://www.tv3.cat/videos/898719/TDAH-a-La-Marato-de-TV3

RECURSOS

La tècnica de les cares.
Consisteix en utilitzar unes trgetes amb dibuixos de cares que expressen diferents emocions. Aquestes targetes poden utilitzar-se per a iniciar una conversa o reconèixer com se sent un nen o nena. Això els hi proporconarà vocabulari per parlar de les pròpies emocions.
Tècnica del semàfor.
S'utilitza la metàfora dels tres colors que corresponen als tres passos que cal fer per autocontrolar-se. Vermell: parar i calmar-se (respirar profundament, comptar fins a deu, xiular, cantar, parlar amb algú del que ha passat, fer un dibuix de com ens sentim...). Groc: podem començar a pensar (com em sento?, quin problema tinc?, quina és la millor solució?...) i per últim, el Verd: tirem endavant i actuem, deprés d'haver triat una solució.
Tècnicques de respiració.
Són tècniques individuals que ajuden a identificar els diferents tipus de respiració i permeten practicar-los. Potencien exercicis de respiració abdominal com una forma natural de recuperar els estats de calma i benestar a través del cos.
Jocs de relaxació progressiva.
Consisteixen en jocs amb el cos que permeten tensar i destensar diferents parts del cos. Exemple: "Imagina't que tens una llimona a la mà esquerra. Ara intenta esprémer-la, intenta treure-li suc. Sentas la tensió a la mà i al braç mentre l'intentes esprémer. Ara deixa-la caure.. Fixa't com estan els teus músculs ara que estàs relaxat"
Tècniques de massatges.
L'automasstge o el massatge per parelles és una fórmula que permet comunicar-se a través del cos, alhora que genera estats de benestar. En aquest sentit es potencia el coneixement i pràctica de diverses formes de massatge: acariciar per calmar i relaxar, amassar per estimular la circulació, fer moviments circulars per alliberar tensions, colpejar suaument o vibrar amb les mans o dits per estimular,...
Tècniques de visualització guiada.
Es demana als alumnes que tanquin els uls i que imaginin el que el/la mestre/a descriu. Aquest llegirà un petit relat en el que apareixen diversos objectes o situacions relacionats amb els diferents sentits i que generin estats emocionals de benestar.
L'hora del conte.
A través de l'explicació o lectura de contes podem plantejar situacions difícils, mostrar models emocionals positius o proposar solucions creatives a determinats casos personals o socials propers als conflictes vitals dels alumnes.
Role-playing.
Consisteix en plantejar una situació en el que es reparteixen diferents ros o papers a diferents alumnes. A través d'aquesta tècnica és possible observar diferents actituds i perspectives d'una situació. Al final de la tènica cal demanar l'opinió dels participants actius i dels observadors per a valorar de manera global la situació.
El debat.
El/la mestre/a presenta un tema actual i amb una dicotomia de plantejaments al grup-classe. Els alumnes han de posicionar-se a favor o en contra del plantejament i argumentar la seva posició. Cal treballar els diferents rols de moderador, secretari, portanveus... És convenient establir algunes regles prèvies de funcionament, sobretot per respectar els torns de paraula i la diversitat d'opinions.
L'assemblea de classe.
Consisteix en un moment setmanal o quinzenal on tot el grup-classe comenta situacions del seu propi funcionament, conflictes interpersonals, decisions sobrela seva agenda... És un moment en el que es pot aprendre a escoltar, a respectar el torn de paraula, a expressar-se assertivament, a ajudar a trobar solucions a problemes col·lectius...
Llibreta de conflictes.
A partir d'una llibreta d'anàlisi de conflictes es poden recollir solucions diverses a conflictes habituals i comuns del grup-classe. Cada full tindrà una pauta d'anàlisi en el que es presentaran les perspectives de cada part del conflicte (vinyeta 1 i 2) i una vinyeta final en la que es proposarà una solució negociada o consensuada entre les parts.
Anàlisis de cas.
La presentació de casos hipotètics propers a situacions personals o socials dels alumnes o del grup pot ajudar al seu anàlisi d'una forma objectiva. Es poden formular preguntes-guia per orientar la reflexió al voltant del mateix.
Tècniques d'organització personal
A través de recursos concrets com l'agenda o el pla de treball setmanal es pot facilitar la planificació i organtizació de tasques personals i escolars.

ESPERO QUE US SERVEIXIN D'AJUT!

"CONVIVÈNCIA, DE BUTXACA"

El programa "Convivència, de butxaca" prétén oferir una sèrie d'eines pràctiques i senzilles per portar a terme a les etapes d'Educació Infantil i d'Educació Primària per educar habilitts i valors necessaris per construir la pròpia identitat personal, alhora que les bases d'unes relacions interpersonals positives.
S'han establert uns blocs bàsics amb uns objectius concrets relacionats amb habilitats socioemocionals importants per a cada cicle educatiu. Es recomana realitzar una avaluació diagnòstica inicial de les habilitats socioemocionals del grup-classe per establir els blocs prioritaris.
1. Autoconeixment propi:
  • Descriure els punts forts i els punts febles personals.
  • Prendre consciència dels estats emocionals propis.
  • Conèixer els propis valors i esquemes de conducta.

2. Autoestima:

  • Valorar els punts forts i els punts febles propis.
  • Contrastar la pròpia valoració amb altres valoracions.
  • Experimentar la pròpia competència en diferents situacions i tasques.

3. Regulació emocional:

  • Reflexionar sobre les conductes personals generades per emocions de malestar.
  • Canalitzar emocions de malestar a través de tècniques diverses.
  • Potenciar emocions de benestar a través d'espais i moments compartits.

4. Presa de decisions responsables:

  • Analitzar situacions i casos personals i socials.
  • Establir objectius o plans d'actuació.
  • Plantejar solucions creatives.

5. Empatia

  • Conèixer els sentiments i pensaments dels altres.
  • Respectar els aspectes diferents dels altres.
  • Potenciar una relació d'ajut vers les necessitas dels altres

6. Habilitats socials

  • Adquirir estratègies per a una comunicació efectiva.
  • Conèixer estratègies per a la gestió de conflictes.
  • Adquirir estrratègies per al treball en equip.

29 de març 2010

IDEES PER TREBALLAR LES MATEMÀTIQUES EN NENS DISLÈXICS

Molts nens dislèxics i els adolescents tenen problemes en alguns continguts de matemàtiques, especialment les taules de multiplicar, fraccions, decimals, percentatges, relació i les estadístiques.
Un alumne dislèxic en general les necessitats d'instrucció addicional, especialment pel que s'introdueixen nous conceptes.
Amb aquest tema, és important comprendre cada concepte a fons abans de continuar. Si no instruir adequadament en matemàtiques, es convertirà en una altra cosa que un pes en la seva autoestima.

La seqüència i la memòria a curt termini
Problemes en matemàtiques es poden derivar-se de les dificultats d'un nen dislèxic amb la seqüenciació. Obtenir els números en l'ordre correcte, i ser capaç d'invertir aquest ordre és un repte per a l'estudiant.
Un problema amb la memòria a curt termini pot fer que sigui especialment difícil per a l'alumne a aprendre les taules de multiplicar.
Per ajudar a un estudiant amb les matemàtiques, el primer que s'ha d'establir és el molt que coneixen o no entenen sobre el tema. No pot ser assumida per la seva edat o grau de quant sap un estudiant.
Petits passos
Ensenyar matemàtiques conceptes de forma seqüencial i en petits passos. No passar a un altre concepte fins que l'estudiant està llest i entén bé el concepte anterior.
Per exemple, no passar a comptar cap enrere fins que el recompte de base ha estat dominat. Els exercicis següents poden ser beneficiosos en l'enfortiment de la relació dels números a les quantitats reals.Ells utilitzen el mateix enfocament multi sensorial utilitzat per ensenyar als nens dislèxics a llegir. Introduir aquests mètodes, com els jocs, mantenint una activitat divertida. Si l'estudiant es cansa, sembla distret o avorrit en qualsevol punt de passar a una altra activitat, o prendre un descans per un temps.
En el següent enllaç teniu exemples d'activitats que es poden treballar amb aquests nens perquè els seus aprenentatges siguin més motivadors i funcionals.

LA DISCALCULIA

La discalculia del desenvolupament
Així és com s'anomena la investigació, subvencionada pel Ministerio de Educación y Ciencia que està portant a terme l'equip de Neuropsicologia de la Universitat de Barcelona. Un estudi que servirà per determinar les bases cerebrals d'aquesta alteració i poder millorar els criteris diagnòstics i les pautes de tractament. Per a desenvolupar-la, l'equip d'investigació està recollint una mostra de nens i nenes amb discalculia, en edats compreses entre els 8 i els 14 anys, als que se'ls realitza una exhaustiva exploració neuropsicològica.
La carrera de los números és un programa dissenyat per a la reeducació de la discalculia en nens entre quatre i vuit anys.
Ho podeu descarregar en el següent enllaç:

TÈCNIQUES DE LECTURA PER A NENS AMB DISLÈXIA

LECTURA LLETREJADA:
Dos objectius:
1.- Entrenar al nen en el moviment dels ulls al llegir (esquerra-dreta).
2.- Ensenyar-li a què reconeixi grups de lletres com a paraules.

Se li dóna al nen la següent instrucció: “Digues només el nom de cada lletra, una darrera de l’altra. Després jo pronuncio la paraula i tu la repeteixes”.

La sessió de lectura lletrejada durarà un màxim de deu minuts. No es tracta d’un procés fonètic sinó de reconeixement de lletres i paraules i amb això s’entren al cervell i als ulls del nen per examinar d’esquerra a dreta durant el procés de lectura.

També se li diu que vagi a poc a poc, que s’ho prengui amb calma, que si va a poc a poc i està tranquil li resultarà més fàcil.

S’utilitza un text senzill, adaptat al seu nivell curricular. Les paraules poden presentar-se de varies maneres depenent de la destresa que manifiesti el nen. Si el nivell és baix, es van presentant una a una, assenyalant-les amb el dit o llapis o tapant per la dreta i per sota amb una cartolina, descobrint una paraula darrera l’altra. Si el nivell és mitjà o alt se li presenta el texto completo. Si al lletrejar la paraula el nen se n’adona de quina paraula és se li permet dir-la sense esperar a què el professor la digui, després del lletreig.

Per elevar el seu progrés i autoestima s’elogia qualsevol millora o intent de millora.

PASSAR-PASSAR-LLETREJAR:

Té com a objectiu la continuació de l'entrenament dels moviments dels ulls d'esquerra a dreta i el reconeixement de paraules. No es persegueix la comprensió del que llegeix, només el reconeixement de la paraula.

En aquesta tècnica es deixa assenyalar amb el dit o llapis. Es passa la catolina baixant la pàgina descobrint una línia sencera.
Se li dóna aquesta instrucció: “Passa els teu ulls sobre la paraula. Si la paraula no et surt de la boca, passa una altra vegada. Si tampoc et surt de la boca la segona vegada lletreja-la. Després jo te la diré i tu la repeteixes”.

En aquesta tècnica s'augmenta la dificultat del text cada vegada, escollint un text d'un nivell superior.
S'elogia cada lectura per poc que l'alumne avanci.

Quan pugui reconèixer gairebé totes les paraules es passa a la següient tècnica, Puntuació amb Imatges.


PUNTUACIÓ AMB IMATGES:

Objectiu: Comprendre el que llegeix.
En la nostra llengua cada pensament complet es seguit o està envoltat per signes de puntuació. Al final hi ha una relació d'aquests, dels que s'ha de fer conscient a l'alumne verificant la seva existència en el text.
La consigna que se li dóna al nen és aquesta: “Li donaràs significat al que llegiràs a continuació. Quan vegis un signo de puntuación t'aturaràs i formaràs una imatge a la teva ment del que acabes de llegir”.

Se li ha de fer llegir al nen una frase curta (només les paraules que arriben fins al primer signe de puntuació). Es tapa el text i se li pregunta al nen Que veus?.

Si la frase és difícil de ser imaginada, se li pregunta “que sents? O Quin significat te per tu?".

Si troba paraules dels que no coneix el significat se li explica o es busca al diccionari.

Repetir aquest procés amb cada frase que acabi o tingui un signe de puntuació.

Els signes de puntuació on el nen ha de parar i formar la seva imatge mental són:

Punt
Signes d'exclamació o admiració
Signes d'interrogació
Coma
Cometes
Punt i coma
Dos punts
Punts suspensius
Parèntesis i claus
Guions

LLIBRES RECOMANABLES


Nuevas perspectivas sobre los procesos de lectura y escritura. Emilia Ferreiro y Margarita Gómez Palacio.

En aquest llibre, es tracta sobre els processos d'aprenentatge i les pràctiques socials. S'afirma el fet basat en què és posible reduir l'adquisició de la llengua escrita a destreses perceptives-motores, així com la intervenció de la competència lingüística del subjecte i de la seva competència cognitiva són factors determinants.

Leer y comprender. Psicología de la lectura. Carolina Golder y Daniel Gaonac’h.

El gust de llegir està acompanyat de l'utilització de les eines que permeten desxifrar l'escriptura, i segons els autors, és mitjançant l'entrenament com aquestes eines s'amaguen i la lectura es transforma realment en un plaer.
El anàlisis dels mecanismes de la lectura que es fa en el llibre és bastant senzill. Tot i això, aquesta obra intenta presentar-los de manera clara per tots aquells que s'encarguen d'ensenyar a llegir als nens.

La dislexia. Origen, diagnostico y recuperación. Fernanda Fernández Baroja, Ana María Llopis Paret, Camen Pablo de Riesgo

Obra clàssica en el tema després de quinze edicions; per a professors, educadors i pares. Les autores d'aquest llibre han tractat el problema de la dislèxia, posant especial èmfasi en els seus condicionaments i les conseqüències.
A més a més, s'afirma de manera reiterada les variables evolutives, socioambientals i familiars que estan en funció de les dificultats escolars.

Programas de intervención con dislexicos. Diseño, implementación y evaluación. Lévy, Janine

El treball de la Dra.Outón es centra en la intervenció per ajudar als escolars amb dislèxia a superar les seves dificultats específiques. Però no es tracta d'una intervenció qualsevol, sinó d'autèntics programes d'intervenció, dels que el llibre ofereix una mostra.

La evaluación de la escritura. Test de escritura para ale ciclo inicial T.E.C.I.. Josefina Santibáñez Velilla, Josefina Sierra Santibáñez

Aquest llibre disposa d'una prova d'escriptura que ofereix la possibilitat de realitzar diagnòstics de les dificultats d'aprenentatge de l'escriptura que presenta el nen o la totalitat de la classe. Ofereix també, la possibilitat d'elaborar un pla de treball o un programa de tractament d'aquestes dificultats d'aprenentatge, amb una estreta conexió amb el diagnòstic i l'avaluació realitzada.

Metodo Esperanza. La Lectura y Escritura en la Educación Especial. José Pérez Marina

Llibre guia, en el que s'explica la base científica del métode esperança.

L
eer para hablar. La adquisicion del lenguaje escrito en niños con alteraciones del desarrollo y/o lenguaje. Marc Monfort, Adoración Juárez Sánchez.

Els autors ofereixen una metodologia d'apropament al llenguatge escrit, desenvolupada amb i per a nens sense parla, amb un escàs llenguatge oral o amb transtorns greus de comunicació, a partir d'una reflexió sobre la naturalesa del llenguatge escrit i els diferents nivells d'utilització. Aquesta metodologia pot aplicar-se també a nens amb quadres dislèxics severs.