CARACTERÍSTIQUES DE NENS AMB DA I CAMPS ON TENEN DIFICULTATS

Els problemes d'aprenentatge no son deguts al retard mental o a trastorns emocionals. En definitiva, només podem parlar de nens amb DA quan fem referència a subjectes que:

• Tenen un coeficient intel·lectual normal, o molt pròxim a la normalitat, o fins i tot superior.
• El seu ambient sociofamiliar és normal.
• No presenten dèficits sensoriales ni afeccions neurològiques significatives.
• El seu rendiment escolar es manifesta insatisfactori.

La simptomatologia més general en els alumnes amb dificultats d'aprenentatge inclou problemes del tipus dels que s'indiquen en els següents camps de la conducta i l'aprenentatge:

- Activitat motriu: hiperactivitat o hipoactivitat, poca destresa motora, dificultat en la coordinació...

- Atenció: poca concentració, dispersió,...

- Àrea matemàtica: problemes en seriaciones, inversió de xifres, repetots errors en el càlcul,...

- Àrea verbal: problemes en la codificació /descodificació simbòlica, irregularitats lectoescriptores, disgrafies,...

- Emotivitat: desajustaments emocionals lleus, escassa autoafirmació personal,...

- Memòria: dificultats de fixació, oblits...

- Percepció: inadequada reproducció de formes geomètriques, confusió figura-fons, inversions de lletres, rotacions,...

- Sociabilitat: inhibició participativa, escassa habilitat social, agresivitat...

El diagnòstic sempre haurà de ser confirmat pel pedagog, psicòleg o psicopedagog.

UNA MICA D'HISTÒRIA DE LES DA

Les dificultats d’aprenentatge, van començar a ser utilitzades amb aquest nom, gràcies a la creació de l’Associació per infants amb dificultats d’aprenentatge dels EUA a l’any 1963. En aquest mateix any, es qualificà a aquestes persones com retardats mentals. Això fa pensar que molts cops en comptes d’avançar en la societat i per exemple, investigar sobre les implicacions que poden intervenir en aquestes persones, el que fem es retrocedir. Tot i que més endavant en el 1975, van denegar aquesta qualificació i es va establir un sistema més integrador en les escoles, de manera que es dóna un suport específic a aquestes persones. Aquesta visió ha esdevingut fins avui en dia, ja que cada vegada més en les escoles, els nens amb dificultats es troben en la mateixa educació i classe que tots els altres nens.
Tot i ser nens amb un coeficient intel·lectual normal i alguns fins i tot s’ha comentat que estan per sobre la mitja i que tenen una gran capacitat de memoritzar i recordar conceptes, ens trobem en que necessiten un aprenentatge més lent, ja sigui perquè tenen problemes en la lectura, en la escriptura o en altres aspectes que fan que no segueixen el ritme de la classe, així doncs, es defineixen com persones que tenen un retard intel·lectual, problemes emocionals, deficiències sensorials o privació cultural. Davant d’això, cal que entre tots (escola, família i grup d'iguals) els hi facilitem aquest aprenentatge, ajudant-los a adquirir i a interioritzar els conceptes, per tal de que aquestes dificultats no siguin un obstacle i puguin aconseguir allò que més desitgen, sempre tenint present que amb esforç i superació es poden trencar moltes barreres.

DIFICULTATS D'APRENENTATGE DE LES MATEMÀTIQUES DES D'UNA PERSPECTIVA COGNITIVA

La perspectiva cognitiva no etiqueta al subjecte, sinó que estudia els processos que realitza i els errors que comet el nen o nena en les matemàtiques. No diu el que l'alumne pateix (té discalcúlia, té una disminució cerebral) sinó que intenta comprendre i explicar el que fa: els processos i estratègies que utilitza quan assimila conceptes matemàtics, efectúa operacions de càlcul, resol problemes matmemàtics, etc.
L'enfocament cognitiu és neutral en relació a l'etiologia última de les DAM. Ajuda a precisar la naturalesa fina de les funcions mentals que no van bé en els subjectes amb aquestes dificultats, afavorint així la búsqueda de les causes, però no les estableix per sí mateix.

Per tractar aquestes dificultats s'haurien de tenir en compte les següents consideracions:

1. Vincular, en la mesura que sigui possible, els continguts matemàtics a situcions reals i significatives.
2. Tractar de contextualitzar els esquemes matemàtics, pujant el nivell d'abstracció al ritme exigit per l'alumne.
3. Assegurar l'assimilació del que té après abans de passar a la nova tasca, i ensenyar específicament la generalització dels procediments i continguts
4. Assegurar el domini i enriquiment dels codis de representació dels procediments i continguts.
5. Assegurar el domini i enriquiment dels codis de representació assegurant que la traducció entre el llenguatge verbal i els codis matemàtics pugui realitzar-se amb soltura, per la qual cosa se l'ha d'exercitar.
6. Aprofitar l'atenció exploratòria del subjecte com a recurs educatiu i assegurar la seva atenció selectiva només en períodes en què aquesta es pot mantenir.
7. Ensenyar pas a pas, a planificar l'ús i selecció dels recursos cognitius.
8. Assegurar que el nen pugui recordar els aspectes rellevants d'una tasca o problema i procurar comprovar que no s'exigeix més del que permet la competència lògica de l'alumne.
9. Ensenyar pas a pas les estratègies i algoritmes específics que exigeixen les tasques.
10. Procurar al nen tasques d'orientació adequada, procediments d'anàlisi profund i ocasions freqüents d'aprenentatge accidental.
11. Valorar i motivar als nens que no semblen interessats o competents.

LECTURA FÀCIL (LF)

A continucació us presento una associació que treballa per apropar la lectura a les persones que tenen dificultats lectores i/o de comprensió: L'Associació Lectura Fàcil (ALF) és una entitat sense ànim de lucre, constituïda l’any 2003.

Al menys un 30% de la població té dificultats lectores. Discapacitats vàries, una escolarització problemàtica o un coneixement encara insuficient de l’idioma, per exemple, dificulten l’accés a la lectura.

• Què són els materials de Lectura Fàcil (LF)?
  Són llibres, documents, pàgines web, etc. elaborats amb especial cura per ser llegits i entesos per persones que tenen dificultats lectores.

• A qui s’adrecen?
  Els materials LF estan especialment pensats per a persones que tenen dificultats lectores. Aquestes dificultats poden ser temporals (joves amb una escolarització problemàtica, població nouvinguda que encara no coneixen l’idioma d’acollida, neolectors adults, persones amb trastorns de l’aprenentatge,...) o permanents (persones amb discapacitats sensorials o psíquiques, persones grans senils, ...)

• Com es distingeixen els llibres de Lectura Fàcil?
  Els textos de Lectura Fàcil es basen en un principi bàsic: Narrar una història concreta i lògica amb una única línia argumental. També segueixen unes determinades pautes quant al contingut, el llenguatge i la forma.
  Pautes sobre el contingut:
  • Descriure els esdeveniments en ordre cronològic
  • Donar una continuïtat lògica a l’acció
  • Relatar accions directes i simples, sense massa personatges
  Pautes sobre el llenguatge:
  • Evitar el llenguatge abstracte i simbòlic
  • Ús de llenguatge senzill però digne, tot evitant les paraules difícils
  • Provar el material amb grups destinataris abans d’anar a impremtaPautes sobre la forma:
  • Utilitzar un tipus de lletra gran
  • Deixar marges i interlineats generosos, limitar la longitud de les línies i tallar-les d’acord amb el ritme natural de la parla
  • Les imatges han d’harmonitzar amb el text

En aquest enllaç podeu trobar informació relacionada a un Pla Pilot que va començar a les biblioteques públiques de Catalunya el 2009: http://www20.gencat.cat/portal/site/Biblioteques/menuitem.690b4e2d7721b5b009671410b0c0e1a0/?vgnextoid=d48e9144ee640210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d48e9144ee640210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&contentid=73f3c2ec62740210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD#a4

EL CONCEPTE DE DIFICULTATS D'APRENENTATGE

Concepte Dificultats d'Aprenentatge (DA)

Les DA fan referència a un grup heterogeni de trastorns, manifestats per dificultats significatives en l'adquisició i ús de la capacitat per entendre, parlar, llegir, escriure, raonar o per a les matemàtiques. Aquests trastorns són intrínsecs a l'individu, i possiblement deguts a una disfunció del sistema nerviós, podent continuar al llarg del procés vital. Poden manifestar-se problemes en conductes d'autorregulació i interacció social, però aquests fets no són per sí mateixos una dificultat d'aprenentatge.

Les DA poden presentar-se paral·lelament amb altres discapacitats (per exemple dèficit sensorial, retard mental, trastorns emocionals severs) o amb influències extrínseques (com diferències culturals, instrucció insuficient o inapropiada).

Avaluació

L'avaluació ha d'anar dirigida a explorar quatre aspectes principalment:

1. Aspectes intel·lectuals
2. Aspectes maduratius, neuropsicològics
3. Aspectes instrumentals
4. Aspectes emocionals

Avaluar aquests aspectes ens pot ajudar a recopil·lar molta informació de com enfocar el tractament, en quins aspectes haurem d'incidir, quins objectius inicials ens plantejarem, què haurem de prioritzar...
L'avaluació inicial ens ajuda a prendre consciència de la dificultat real del nen i al finalitzar el tractament es pot contrastar l'evolució.

Algunes característiques dels nens amb DA són:

• Trastorns de l'orientació espacial
• Nocions temporals confuses
• Predomini cerebral inadequat
• Defectes del llenguatge
• Trastorns de la motricitat
• Deficient reconeixement de l'esquema corporal
• Confusió figura-fons

En l'àrea instrumental, hi ha dificultats en l'adquisició de:

• La lectura
• L'escriptura
• L'ortografia
• El càlcul

EL TREBALL COOPERATIU

El Treball Cooperatiu és una eina d’integració a l’escola.

En què es fonamenta?
- En valorar el potencial educatiu de les relacions interpersonals existents en qualsevol grup.
- En considerar els valors de socialització i integració com eficaçment educatius.
- En l'aprenentatge per desequilibració.
- En la teoria del conflicte sociocognitiu.
- En l'increment del rendiment acadèmic.

En què es distingeix del treball en grup clàssic?
- En la composició dels petits grups.
- En l'organització de la tasca i de les activitats.
- En la distribució de la tasca.
- En la implicació de tots els participants.
- En el grau de control mutu i en les exigències mútues.

Funcions bàsiques per a la cooperació en l'aprenentatge per part dels alumnes treballant en un petit grup cooperatiu:
- Posar-se d'acord sobre el que cal realitzar.
- Decidir com es fa i què ha de fer cadascú.
- Realitzar els corresponents treballs o proves individuals.
- Discutir els trets d'allò que realitza o ha realitzat cadascú, en funció de criteris preestablerts, ja sigui pel professor o pel propi grup.
- Considerar com es complementa el treball; escollir, d'entre les proves o treballs individuals realitzats, aquell que s'adopta en comú, o bé executar individualment cadascuna de les parts d'un tot col·lectiu.
- Valoració en grup dels resultats, en funció dels criteris establerts amb anterioritat.

L'aprenentatge cooperatiu és una metodologia que aporta una millora significativa de l'aprenentatge de tots els alumnes que s'impliquen en ell, en termes de:
- Motivació per la tasca
- Actituds d'implicació i d'iniciativa
- Grau de comprensió del que es fa i del perquè es fa
- Volum de treball realitzat
- Qualitat del mateix
- Grau de domini de procediments i conceptes Relació social en l'aprenentatge

LA FIGURA DEL VETLLADOR ESCOLAR

Un altre recurs necessari per què l'escola inclusiva sigui possible és la figura del vetllador/a.

La funció principal que té el vetllador/a és ajudar l'alumne amb necessitats educatives especials en els seus desplaçaments per l'aula i pel centre en general i fora del centre si és necessari amb el seu mitjà de mobilitat (cadira de rodes, caminadors, bastons...) i en aspectes de la seva autonomia personal (higiene, alimentació...) per garantir que pugui participar en totes les activitats i realitzar els seus tractaments específics en el centre docent.

En el següent enllaç podeu conèixer el cas d'en Pere, un nen autista que des dels dos anys va a l'escola ordinària amb els seus companys. Això li ha anat molt bé a en Pere per aprendre, sobretot, hàbits, a estar-se a classe en silenci i a fer les activitats que toca. Però, per fer-ho, necessita en tot moment estar acompanyat.

http://www.tv3.cat/videos/1725459

A continuació teniu un enllaç d'un vídeo que tracta d'un altre nen autista escolaritzat en un centre ordinari i d'una nena diabètica que necessita que se li facin controls glucèmics. En els dos casos és indispensable el vetllador perquè els nens puguin estar integrats a l'escola ordinària.

http://www.tv3.cat/videos/1602239

En els dos vídeos podreu comprovar que un alumne amb NEE pot estar integrat gràcies al suport de la vetlladora.